hop-frog

aqui teniu l'ultim treball de lit. universal, una versio de hob-frog

EL CABARET DELS TRES RALS

Els dies 3 i 4 d’abril del 2014 varem anar a la trobada del teatre que va tenir lloc a Balaguer. L’escola EASD Ondara, és a dir, el nostre grup, vam ser els primers en sortir. Va ser una experiència molt divertida ja que va ser el primer cop que exhibíem aquesta obra de teatre en públic i fins a l’últim moment vam haver d’estar fent alguns petits canvis, per tant, constaven bastants nervis en la nostra presència, tot i així, al moment de començar, va passar alguna cosa, com una mena de connexió entre els companys que va provocar que marxessin tots els nervis que tenia, i únicament em vaig dedicar a actuar i a gaudir de l’obra.

He de dir que va sortir més bé del que em pensava, em va agradar com vam actuar cadascun de nosaltres, i una de les coses que més em va sorprendre van ser els balls.

En acabar, vam mirar els altres teatres d’altres escoles i després vam anar a dinar. Per la tarda vam seguir mirant espectacles i també vam realitzar unes activitats, doncs a mi em va tocar el taller de teatre amb objectes. Després de sopar vam tornar a veure un espectacle de 4 noies que ho van fer molt bé, tractaven de qüestions sobre la política, la religió, els homes i les dones.. la societat en general.

Al dia següent, vam continuar mirant espectacles. Van ser dos dies diferents, que ens van trencar la rutina i ens ho van fer passar molt bé a tots, almenys això és el que jo crec. El que passa, és que dos dies fent allò que t’agrada són dos dies que passen de manera breu, i el últim dia, sabia greu pensar que tot s’havia acabat i havíem de tornar a l’escola. 

Jessica Vila López

El Cabaret dels 3 Rals.

El passat dijous 3 d’Abril vam presentar per primer cop el nostre últim projecte “El Cabaret dels 3 Rals”, va ser a la trobada de teatre a Balaguer on amb aquesta peça de Bertold Bretch vam obrir el cicle d’obres. En primer lloc la experiència sobre l’obra va ser molt estranya, no em va donar temps a ser conscient d’on era ni que anàvem a representar-la, per primer cop no vaig sentir aquells nervis abans de l’obra, per aquest fet de que fins que no es va obrir el teló no vaig assimilar res. Un cop obert el teló vaig veure que no podia fer la foto fixa ja que la mà on tenia les flors tremolava, per fi, aquí va començar tot. Realment tots sabem que mai em va agradar treballar aquesta obra ni sentia cap entusiasme per ella, finalment no diré que després de l’obra m’agrada però sense voler li he agafat un carinyo especial. Vaig gaudir del meu personatge de lladre, cosa que en els assajos ho intentava però no obtenia resultats, però un cop al escenari i al veure les reaccions del públic em vaig créixer i motivar de manera que vaig gaudir de l’obra moltíssim. El primer personatge abans de fer de lladre no era gens important però m’agradava moltíssim la manera de ser que li vaig atribuir i sobre tot l’estètica. Amb general vaig veure que tots els meus companys ho van gaudir, cosa que va sorprendre pel fet que dies abans no es veia l’entusiasme necessari. La trobada en general va ser perfecta, mai havia anat i em va sorprendre positivament l’experiència, un ambient que em trobava perfectament còmode i un plaer gaudir d’altres projectes de gent com nosaltres i compartir experiències amb ells. Per acabar dir que tinc moltes ganes de tornar a representar-la i superar-me amb tots els aspectes.

JON ARRIZABALAGA CASTILLO, AMOR PER TOTS!

PD: Visca la vie boheme! 

Opinió i experiència viscuda a l'obra de teatre “El cabaret dels tres rals”

Els alumnes de primer i segon de batxillerat de l'escola d'arts i superior de disseny Ondara de Tàrrega, vam assistir a la 29ª Trobada de Teatre a Balaguer el passat dijous i divendres, dies 3 i 4 d'Abril.

Aquesta trobada estava preparada per a que els alumnes de secundària de teatre de les escoles participants, representessin les obres que havien preparat i així poder experimentar i descobrir altres formes de fer teatre, i sobretot, per a gaudir de l'experiència.

Nosaltres, vam ser els primers en representar l'obra que havíem estat preparant durant un temps, la qual va ser “El cabaret dels tres rals” de Bertold Bretch.

Els personatges que jo vaig representar van ser en primer lloc el de la Polly, després el de captaire i finalment el de prostituta.

En tots els que vaig representar m'ho vaig passar molt bé, però sobretot en el de captaire ja que a mi m'agrada molt fer riure al públic i ho vaig aconseguir, encara que només van ser uns minuts.

Abans de començar la funció, estava molt neguitosa per començar ja que volia mostrar al públic tot el treball que portavam entre les mans i fer-los gaudir una bona estona.

Crec que el treball que vam estar fent i assajant va ser molt bo i enriquidor, i ens va sortir bastant bé, ja que no m'ho esperava i vaig quedar satisfeta. Però m'agradaria que el pròxim cop que representem l'obra surti encara més bé, ja que sempre tot es pot millorar.

Crec que jo em vaig esforçar molt per aconseguir representar bé els personatges i per a que tot sortís bé. He aprés moltíssimes coses en aquesta obra.

També vam fer uns tallers, en els quals jo vaig fer el taller del clown i del teatre de l'absurd, i m'ho vaig passar molt bé, ja que vam riure una bona estona.

M'agradaria tornar a repetir aquesta experiència, ja que va ser genial i sobretot molt divertida.

                                                                                                                     

                                                                                                                             Mònica Ruiz!! :)

Experiència El Cabaret dels 3 Rals

El passat dijous 3 d’Abril, ens vam embarcar a l’aventura de la 29ª Trobada de Teatre que es va realitzar a Balaguer. Els alumnes de 1r i 2n de l’EASD Ondara de Tàrrega estrenàvem l’obra “El Cabaret dels 3 Rals”, una adaptació de l’òpera dels 3 Rals de Bertold Brecht.

Cal dir que tots estàvem neguitosos, però alhora amb ànsia de sortir a l’escenari a mostrar a tot el públic el que portàvem preparant per a que ells els agradés, però sobretot, per a que nosaltres gaudíssim del moment i ho aprofitéssim al màxim.

Les noies en un número musical (Be Italian) adaptada

al Cabaret dels 3 Rals, amb coreografia i lletra.

Les meves impressions i sensacions viscudes dalt d’aquell escenari, van traspassar-ho tot. Ha estat una de les obres en la qual més nervis he passat, suposo que era per la pressió de ser els primers en engegar, i per a despertar al públic, a part que jo pensava que no sortiria tant bé com ens va sortir, ja que va traspassar les meves expectatives.

Cal dir, que aquests nervis que vaig experimentar, em van servir per a passar-m’ho d’allò més bé dalt d’un escenari, per a gaudir més del moment i de tots els moviments i moments que tenia, i sobretot per fer-me gran allí dalt i mostrar a tothom el que sé i sabem fer tots plegats.

Ha estat una gran experiència, que costarà molt d’oblidar, i que gràcies a la gran família que hem format i que estem formant tots plegats, totes les experiències són genials. Cadascú aporta quelcom diferent al grup, i  això fa que entre tots puguem aprendre els uns dels altres, i crec que tot això es veu reflectit en cada funció, i al públic li arriba aquesta sensació d’unió que tenim, que ens fa més forts davant de qualsevol situació.

Sobre l’obra, vull dir que des del meu punt de vista, jo encara no l’havia vist ni tampoc l’havia gaudit tant com aquell dia. Mai havia vist la forma de l’obra i mai hauria pensat que sortís de la millor manera que ha pogut ser. Però així va ser, allí al teatre vaig veure com tot allò que portàvem preparant va agafar la forma que tenia que agafar, i el resultat va ser més que positiu. També ho vaig veure, no només perquè jo m’ho hagués passat bé, sinó per les cares i sensacions de la resta de companys, i sobretot del públic, que crec que s’ho van passar d’allò més bé mirant la nostra funció.

He aprés moltíssim durant la experiència d’aquesta 29ª Trobada de Teatre, ja que a més de representar la nostra funció i de veure les que d’altres centres portaven preparades per a nosaltres, hem realitzat tallers, dels quals jo estava dins del de clown i teatre de l’absurd, amb el que m’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt sobre aquest curiós personatge del clown. També cal dir, que durant dos dies, hem fet noves amistats, que espero tornar-me a trobar.

Finalitzo la meva crítica de la nostra pròpia obra, que espero que a la pròxima vegada que la tornem a realitzar, ens superem encara una mica més, perquè tot i haver traspassat les meves expectatives, crec que jo i la resta, encara podem gaudir molt més i treure molt més suc d’aquesta obra, i que a més el públic la gaudeixi i la visqui molt més. Espero també viure moltes experiències més com aquesta, ja que han estat dos dies únics.

Alba Sànchez Plaza.

1r. BTX

TEMPS + tertúlia amb Quim Masferrer

El espectacle de TEMPS tracta de un home al qual li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora de la més autentica i plena llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polítiques, socials i morals. La llibertat de qui no es pot empresonar, ni multar, ni imputar, ni castigar.

Una obra dirigida per Ramon Fontserè, actor i membre dels Joglars des de l’any 1983 compta, a més, amb l’escenografia del targarí Llorenç Corbella.

Respecte a la meva opinió, encara que el serveis del Teatre Ataneu havien sigut pèssimes al vendre les nostres entrades guardades, i vam tindre que seure en unes cadires de plàstic molt incòmodes, el espectacle va estar molt bé. Tota la temàtica no se’t fa gens pesada, i rius molt. Fa una critica de la societat de avui en dia, i de com vivim, encara que no ho vaguem del tot clar. Al personatge se li agafa molt de apressi, i això es valora molt al final del espectacle quan ningú vol que mori.

Després del espectacle, Quim Masferrer va fer una tertúlia en la que hi podia intervindré tothom qui volgués, fent preguntes que sorgien sobre el espectacle. Vaig arribar a una gran conclusió de que, encara que el personatge de TEMPS es passa la seva major part en una cadira de rodes, tot el treball que hi ha darrere de això es molt gran, ja que algunes coreografies que surten son complexes i dures.

El recomano a tothom de anar a veure’l. 

Paula Sergeeva

Master-Class + PENÉLOPE.

Master-Class de Pallasso, a càrrec de Pepa Plana.

Abans del espectacle, la pallassa Pepa Plana va fer una Master-Class per tots aquells que volien vindre i saber una miqueta més de tot el món del espectacles de circ. Ens va obrir el seu cor, i va explicar de manera molt agradable totes les seves experiències com a artista, i els seus punts de vista més peculiars. També, es van fer activitats per conèixer una mica en que tracta i com se sent un dins del món del pallasso, tenint que exagerar-ho tot a mil. Va ser una experiència que de veritat em va agradar molt conèixer aquesta dona tant mítica.

PENÉLOPE

Tracta de una pallassa que espera el retors d’un marit que acaba d’abandonar la llar per anar-se’n a la guerra. Una distracció, una màquina de cosir, tisores, cinta metria i el fil suficient per que cosint, cosint i enfilant l’agulla, pugi oblidar les penes i ens faci a nosaltres oblidar de pes les nostres. Doncs bé: el resultat és una versió de la Guerra de Troia que no té res que envejar a la de l’ínclit Homer.

Fa molt de riure, però a la vegada es fa cansin. La seva repetició una i una altra vegada de lo mateix està molt be al principi, però al final t’acaba cansant i avorrint, perquè ja saps lo que dirà. Tot i així, m’ha agradat molt la interpretació i la facilitat que té la Pepa per fer aquests personatges tant divertits i a la vegada malenconiosos. 

Paula Sergeeva